L’associació Sant Guim Unit es va dissoldre en l’assemblea del passat 14 de maig del 2015. En aquesta última entrada al blog es vol deixar constància de com ha anat tota la lluita per una qüestió que afecta a tot el poble i per la que els membres de l’associació hi han deixat altruísticament esforços i energies de tot tipus.
Al maig del 2009 l’Ajuntament de Sant Guim de Freixenet va concedir fer una reunió informativa al poble després que molts dels seus habitants ho haguessin demanat, sorpresos i alertats pels rumors cada cop més convincents que l’ajuntament estava fent passos per tancar el pas a nivell. Efectivament, feia més d’un any que havien començat les negociacions. Els veïns de Sant Guim que van assistir a la reunió van constatar dos tristos fets per part del consistori: El primer és que , si no fos perquè se’ls ho havia demanat expressament, al consistori no se li havia ni ocorregut que el poble havia de ser ja no consultat sinó ni tan sols informat d’una cosa d’aquesta envergadura que havia de canviar el tarannà del poble físicament i social per sempre. El segon és que en aquestes negociacions l’Ajuntament de Sant Guim només va acatar els interessos de RENFE, que en aquella època estava intentant tancar tots els passos a nivell interurbans, i que el nostre ajuntament no havia ni pensat ni proposat cap altra alternativa. De fet, l’alternativa del soterrament va sorgir espontàniament entre els veïns del poble en aquesta reunió.
Sant Guim és al punt més alt orogràficament de la línia ferroviària Lleida-Barcelona i això fa que la idea del soterrament podia ser raonablement defensada pels nostres representants locals si aquests haguessin tingut la destresa i la voluntat de fer-ho, aprofitant que la major part del poble, com es va anar demostrant, els donava suport. Si no era possible en aquells moments, com a mínim, es demanava que no es portés a terme cap projecte urbanístic que ho comprometés en un futur, com era el que ja tenien pràcticament acordat amb RENFE, sense negociar cap benefici pel poble.
És en aquest context que un grup de veïns de Sant Guim, veient la gravetat i la urgència del tema, es van constituir en l’associació Sant Guim Unit. L’únic objectiu era aturar el projecte urbanístic que l’ajuntament realitzaria imminentment sense consultar ni informar-ne al poble i demanar i lluitar per aconseguir el soterrament de la via pel pas de Sant Guim, malgrat que el nostre ajuntament, que és qui en teoria hauria de vetllar per un interès tan comú i general del poble com era aquest, hi posés traves.
El 18 d’octubre del 2009 l’ajuntament va cedir, davant el rebombori que havia creat la qüestió, a fer una consulta popular al municipi per veure el suport real a aquest projecte. Tot i que la pregunta era clarament esbiaixada (es preguntava si estàvem d’acord amb “la millora” que proposava el consistori) i malgrat que es donés només una setmana de marge (quan en qualsevol votació el temps que es dóna és més llarg), el resultat va ser una participació d’un meritori 51% amb el resultat d’un aclaparador 70% en contra del projecte de l’ajuntament. Davant d’aquest resultat, l’alcalde de Sant Guim va repartir una carta a les cases del poble anunciant que faria cas a la voluntat expressada en aquella consulta.
Al cap d’uns mesos, però, els veïns de Sant Guim van rebre a casa seva, molts amb sorpresa i indignació, una altra carta de l’ajuntament on s’hi adjuntaven les actes ja signades amb els acords presos amb Adif i el Ministeri de Fomentque mantenien el que era pràcticament el mateix projecte que s’havia dit i escrit que s’aturaria.És quan l’associació Sant Guim Unit decideix presentar un contenciós administratiu.
Quatre anys més tard, a l’octubre del 2014, en surt la sentència: El contenciós no s’admetia i no s’imposaven les costes per a cap de les dues parts. L’ajuntament, però, no va quedar satisfet amb això, va recórrer la sentència i la revisió li va resultar finalment favorable: Sant Guim Unit havia de pagar les costes. L’associació ha acatat el que ha dictat el jutge amb responsabilitat, però no sense el convenciment que la justícia real no té algunes vegades gaire a veure amb les institucions judicials i que, una vegada més com tantes altres a tots els nivells al llarg de la història, el poder aixafa la raó. Sant Guim Unit, doncs, va pagar el que s’estipula a la revisió de la sentència i que el consistori va voler requerir.
Si el consistori hagués tingut la sensibilitat de representar realment a tots els veïns; de veure que, tot i les diferències evidents d’opinió, l’associació estava formada per un grup de ciutadans realment compromesos amb aquest poble que el consistori representa, fins al punt d’exposar-se com ho han fet; de reconèixer també que, com a ajuntament, era la part poderosa d’aquesta història davant dels membres de l’associació que es comprometien personalment; aleshores, potser el consistori hagués tingut la decència moral de no exigir com ho va fer el pagament del que indica la sentència. Legalment, però, podia fer-ho i l’associació va pagar.
Això s’hagués acabat aquí si no fos per un últim exemple de la manera de fer del nostre ajuntament que Sant Guim Unit ha patit tant de primera mà. Al ple de l’ajuntament del passat 24 d’abril del 2015 es va deixar constància que no s’havia pagat el que diu la sentència i això va ser evidentment rebut amb incredulitat i indignació per l’associació. S’adjunten en aquesta entrada del blog tots els documents que demostren de manera clara i transparent que s’ha fet el pagament de les costes i de les costes de l’advocat de l’estat. Aquesta és la claredat i transparència que fa que l’associació Sant Guim Unit hagi pogut anar sempre amb el cap ben alt i que es dissol amb el convenciment que ha fet el que havia de fer i el que és millor pel poble.
Al maig del 2009 l’Ajuntament de Sant Guim de Freixenet va concedir fer una reunió informativa al poble després que molts dels seus habitants ho haguessin demanat, sorpresos i alertats pels rumors cada cop més convincents que l’ajuntament estava fent passos per tancar el pas a nivell. Efectivament, feia més d’un any que havien començat les negociacions. Els veïns de Sant Guim que van assistir a la reunió van constatar dos tristos fets per part del consistori: El primer és que , si no fos perquè se’ls ho havia demanat expressament, al consistori no se li havia ni ocorregut que el poble havia de ser ja no consultat sinó ni tan sols informat d’una cosa d’aquesta envergadura que havia de canviar el tarannà del poble físicament i social per sempre. El segon és que en aquestes negociacions l’Ajuntament de Sant Guim només va acatar els interessos de RENFE, que en aquella època estava intentant tancar tots els passos a nivell interurbans, i que el nostre ajuntament no havia ni pensat ni proposat cap altra alternativa. De fet, l’alternativa del soterrament va sorgir espontàniament entre els veïns del poble en aquesta reunió.
Sant Guim és al punt més alt orogràficament de la línia ferroviària Lleida-Barcelona i això fa que la idea del soterrament podia ser raonablement defensada pels nostres representants locals si aquests haguessin tingut la destresa i la voluntat de fer-ho, aprofitant que la major part del poble, com es va anar demostrant, els donava suport. Si no era possible en aquells moments, com a mínim, es demanava que no es portés a terme cap projecte urbanístic que ho comprometés en un futur, com era el que ja tenien pràcticament acordat amb RENFE, sense negociar cap benefici pel poble.
És en aquest context que un grup de veïns de Sant Guim, veient la gravetat i la urgència del tema, es van constituir en l’associació Sant Guim Unit. L’únic objectiu era aturar el projecte urbanístic que l’ajuntament realitzaria imminentment sense consultar ni informar-ne al poble i demanar i lluitar per aconseguir el soterrament de la via pel pas de Sant Guim, malgrat que el nostre ajuntament, que és qui en teoria hauria de vetllar per un interès tan comú i general del poble com era aquest, hi posés traves.
El 18 d’octubre del 2009 l’ajuntament va cedir, davant el rebombori que havia creat la qüestió, a fer una consulta popular al municipi per veure el suport real a aquest projecte. Tot i que la pregunta era clarament esbiaixada (es preguntava si estàvem d’acord amb “la millora” que proposava el consistori) i malgrat que es donés només una setmana de marge (quan en qualsevol votació el temps que es dóna és més llarg), el resultat va ser una participació d’un meritori 51% amb el resultat d’un aclaparador 70% en contra del projecte de l’ajuntament. Davant d’aquest resultat, l’alcalde de Sant Guim va repartir una carta a les cases del poble anunciant que faria cas a la voluntat expressada en aquella consulta.
Al cap d’uns mesos, però, els veïns de Sant Guim van rebre a casa seva, molts amb sorpresa i indignació, una altra carta de l’ajuntament on s’hi adjuntaven les actes ja signades amb els acords presos amb Adif i el Ministeri de Fomentque mantenien el que era pràcticament el mateix projecte que s’havia dit i escrit que s’aturaria.És quan l’associació Sant Guim Unit decideix presentar un contenciós administratiu.
Quatre anys més tard, a l’octubre del 2014, en surt la sentència: El contenciós no s’admetia i no s’imposaven les costes per a cap de les dues parts. L’ajuntament, però, no va quedar satisfet amb això, va recórrer la sentència i la revisió li va resultar finalment favorable: Sant Guim Unit havia de pagar les costes. L’associació ha acatat el que ha dictat el jutge amb responsabilitat, però no sense el convenciment que la justícia real no té algunes vegades gaire a veure amb les institucions judicials i que, una vegada més com tantes altres a tots els nivells al llarg de la història, el poder aixafa la raó. Sant Guim Unit, doncs, va pagar el que s’estipula a la revisió de la sentència i que el consistori va voler requerir.
Si el consistori hagués tingut la sensibilitat de representar realment a tots els veïns; de veure que, tot i les diferències evidents d’opinió, l’associació estava formada per un grup de ciutadans realment compromesos amb aquest poble que el consistori representa, fins al punt d’exposar-se com ho han fet; de reconèixer també que, com a ajuntament, era la part poderosa d’aquesta història davant dels membres de l’associació que es comprometien personalment; aleshores, potser el consistori hagués tingut la decència moral de no exigir com ho va fer el pagament del que indica la sentència. Legalment, però, podia fer-ho i l’associació va pagar.
Això s’hagués acabat aquí si no fos per un últim exemple de la manera de fer del nostre ajuntament que Sant Guim Unit ha patit tant de primera mà. Al ple de l’ajuntament del passat 24 d’abril del 2015 es va deixar constància que no s’havia pagat el que diu la sentència i això va ser evidentment rebut amb incredulitat i indignació per l’associació. S’adjunten en aquesta entrada del blog tots els documents que demostren de manera clara i transparent que s’ha fet el pagament de les costes i de les costes de l’advocat de l’estat. Aquesta és la claredat i transparència que fa que l’associació Sant Guim Unit hagi pogut anar sempre amb el cap ben alt i que es dissol amb el convenciment que ha fet el que havia de fer i el que és millor pel poble.
DOCUMENTS ADJUNTS:
